dimarts, 20 de desembre de 2016

La Pentecosta en l'origen de l'Església


Treball de la Maria Espin de 3ESO

Cinquanta dies després de la Pentecosta («xavuot» la festa de les setmanes) Donaven gràcies a Déu per a les collites i recordaven l’aliança de Déu amb el poble. Jerusalem s’omplia de persones que arribaven de tot arreu.

L’origen de l’església ve de la Pentecosta, quan Jesús va marxar els hi va prometre que no es quedarien sols, i el dia de la festa de «xavuot» (Pentecosta) la seva promesa es va complir.

"Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots junts. De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se'ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven sobre cada un d'ells. Tots van quedar plens de l'Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l'Esperit els concedia d'expressar-se". (Ac 2, 1-4).


Què és la Pentecosta?


A la festa de la Pentecosta es commemora la vinguda de l’Esperit Sant sobre els Apòstols i la Mare de Déu, cinquanta dies després de la Resurrecció de Jesucrist. Aquesta festa tanca el temps pasqual.


Qui és l’Esperit sant?


L'Esperit Sant és la "Tercera Persona de la Trinitat   Havent-hi només un Déu,.Hi ha en ell tres persones distintes: Pare,   Fill i Esperit Sant Hi ha dons que són regals de Déu que només es poden rebre per l'Esperit Sant.


Quins són els dons de l'Esperit Sant?


• Saviesa: Per entendre, experimentar i assaborir les coses divines i jutjar rectament, per comprendre les paraules de Déu

• Enteniment: Per comprendre i acceptar la voluntat de Déu i dels teus amics i familiars.

• Ciència: Per jutjar rectament les coses creades d'acord amb el seu fi sobrenatural.  Coneixement de les coses per els seus principis i les seves causes. Entendre la  naturalesa i les seves lleis, perquè en ella hi veiem a Déu que la va crear.

• Consell: Perquè l'ànima intueixi rectament com actuar i ser guia d'altres. Després de haver-ho entès, ho hem d’aplicar a les situacions concretes de la vida en i amb els altres. la voluntat de Déu. Aconsellar-nos a nosaltres mateixos aconsellar als altres Cada instant porta la necessitat de reflexionar. El consell es la saviesa amb acció.

• Fortalesa: Per practicar les virtuts heroiques amb confiança. Hem conegut el camí. Ara s’ha de reconèixer. Sabem el que s’ha de fer, i ara s’ha de fer. Necessitem forçes per obeir la crida del Senyor. Déu ens dóna la força de l’Esperit Sant per que ho puguem fer. Aquest és el do de la fortalesa.

• Pietat: Per ajudar l'ànima a estimar Déu com a Pare i als homes com a germans. És el sentiment de l’amor, reverència i intimitat que un bon fill sent pels seus pares. És la virtut de la família. És el do de sentir-se fill. El do de tenir Déu com a pare i  saber-ho i gaudir-ho amb pau i alegria. És sentir-se hereu de tot el que és bo i protegit durant la vida, sentir tendresa obediència, admiració i afecte per a Déu com a pare de la terra.

• Temor de Déu: Respecte que s’ha de tenir a Déu. No és temor a ser castigat, sinó temor a ofendre, a fer alguna cosa que entristeixi el Pare, a ser indigne de la família, a trair la llar.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada