Solidaris amb els més necessitats

Redacció de l'Eric Armengol per al concurs bíblic :

He escollit aquest tema perquè crec que ser solidari és una cosa que tothom hauria de ser. És a dir, fer coses com rebre els més necessitats a casa i donar coses que no ens fan falta a aquells que sí ( cosa que es feia a l’antiguitat . Fets 4,32.34-35) i que s’ha anat perdent amb el temps.

Però crec que ser solidari de veritat es refereix més a donar el que tens a aquells que també necessiten, encara que tu també ho necessitis (1Re 17,8-24). Com he dit anteriorment, això s’ha anat perdent i la gent no acull ningú a casa seva ni dóna tant com es feia abans, i si dóna, la majoria de vegades, és per obligació o per compromís.

La raça humana ha anat perdent la solidaritat que en un principi va tenir gràcies a la Paraula de Déu. Per sort però, encara queden persones que pensen en els més necessitats o en els altres en general. I aquests solidaris de veritat d’avui en dia, és a dir, els que no guanyen res per ser-ho o que no ho esperen guanyar, són els més pobres i potser hauríem d’aprendre més d’ells, aprendre a acollir i a donar (Rom 12,13). Ells sempre acolliran algú necessitat ja que saben com se sent un mateix en aquesta situació. Encara que sempre hi haurà gent rica que serà solidària i gent pobre que ho serà poc o que directament no ho serà. Hi ha de tot en el món.

No us oblideu de fer el bé i de compartir allò que teniu: aquests són els sacrificis que agraden a Déu ( Hebreus13,16). Cites com aquestes són les que trobo més importants, les que recorden el camí que hem de seguir i crec fins i tot que les persones que no creuen haurien de tenir aquests missatges presents. Hauríem de fer el bé i compartir sempre que poguéssim i no pensar tant en un mateix, sinó pensar més en els que ens envolten. Així la humanitat seria com Déu vol, com Déu va voler que fos quan va crear Adam i Eva.

Està clar que tot això és fàcil de dir però no de complir, ja que la humanitat ha canviat a una societat egoista i una mosca no fa estiu, és a dir, que per molt que una persona ho faci, no significa que canviï la ideologia actual de tota la humanitat. Així cada cop ens estem allunyant més del camí que hauríem de seguir, el camí de Déu. Però crec que encara hi ha esperança i que en un futur podrem tornar a ser la societat que Déu vol que siguem, començant per ser solidaris amb els més necessitats. I no dic que comencem a regalar cases i cotxes, no cal, l’economia actual no ens ho permet. I és que a vegades amb coses petites pots ajudar molt, per exemple donant menjar. Potser per a tu una barra de pa és poca cosa, però hi ha persones que no s’ho poden permetre i que passen llargues temporades sense menjar. Una barra de pa podria fer feliç molta gent, fins i tot en casos extrems podria salvar de morir de gana (Isaïes 58,7). Està clar que seria millor donar menjar per a tot un any, però avui en dia amb prou feines es pot comprar menjar o qualsevol altra cosa per a un mateix. De tota manera, si hi pensem bé, aquest problema econòmic també és causa d’això mateix, de la manca de solidaritat en l’actualitat.

En conclusió , canviar el món no és fàcil, però tothom pot aportar una mica ajudant als altres, compartint amb els que més ho necessiten, i així encara que no aconseguim un món perfecte, haurem aconseguit un món millor. A més a més, jo crec que ser solidari pot ser una cosa que es pot encomanar, i que si tothom fes això, no hi hauria ni corrupció, ni robatoris etc. I això faria que es reduïssin els problemes del món. Per tant, tal com he dit, d’aquesta manera  aconseguiríem un món millor on viure, un món com Déu mana, mai millor dit.