divendres, 5 de febrer de 2016

Sempre a punt per perdonar

Redacció de la Maria Espín per al concurs bíblic:
He escollit aquest tema perquè crec que no hi ha res més important per a la humanitat com el perdó. La  pau es troba principalment en el perdó, tenim amics gràcies al perdó i estem bé amb la família quan sabem perdonar.  Saber perdonar es basa  en saber-se posar en el lloc dels altres, perquè  perquè sense perdó no seríem humans, no seríem persones i no estaríem bé  amb nosaltres mateixos.

Jo crec que s’ha de saber perdonar, però fins a un punt, malgrat que a Lluc 23,33-34 diu tot el contrari : quan arribaren a l’indret anomenat la calavera, hi van crucificar Jesús i també els criminals, l´un a la dreta i l’altre a l’esquerra. Jesús deia- Pare, perdona’ls que no saben el que fan.  Una cosa és perdonar, però  s’ha de tenir molta paciència i molta confiança amb nosaltres mateixos per saber perdonar quan t’estan fent mal. Jo no podria perdonar-los, sinó que estaria enfadada.

Si la gent no fes mal. No caldria perdonar, però també és veritat que els humans tenim defectes i ens equivoquem. Nosaltres, encara que no ho vulguem i no ho admetem, necessitem perdonar per poder ser perdonats, com diu a Siràcida 28,3-5 : si un es manté furiós contra un altre, com pot pretendre el perdó dels seus propis pecats ? si l’home que és un simple mortal, guarda rancúnia, de qui podrà obtenir el perdó dels seus pecats? ...Ell no te pietat i no perdona i en canvi va demanant perdó pels seus pecats. Però penso que tothom es mereix una o més d’una oportunitat.

Tot i que perdonar és molt difícil i que no ens esperem el perdó, a vegades l’obtenim, com per exemple a la cita de Lluc 15,20-24 : i se n’anà a trobar el seu pare. Encara era lluny que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se al coll i el besà.  El fill li digué : -Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu. Però el pare digué als seus criats i :-de pressa, porteu el vestit millor i poseu-li  també un anell al dit i unes sandàlies als peus, porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem-lo i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retornat. I es posaren a celebrar-ho... El fill tornava penedit pel que havia fet i no esperava el perdó del seu pare, però inesperadament el pare el perdona i celebren la seva tornada a casa.  Quan tu vols el perdó el demanes, però a vegades sense arribar a demanar-lo, ja et perdonen.

Encara que ens equivoquem i cometem molts pecats, sempre necessitem una o moltes més oportunitats com a la cita de Mateu 18,21-22 que diu: Aleshores Pere preguntà a Jesús:- Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades? Jesús li respon:- no et dic set vegades, sinó setanta vegades set. I no només setanta vegades, sinó les que faci falta.  No es tracta de dir : “ si jo et perdono dues vegades, tu me n’hauràs de perdonar dues a mi”. No, no és així! ... No hem de comptar quantes vegades hem perdonat perquè l’altre ens degui el perdó.
De tota manera recordem... tothom necessita perdonar i necessita que el perdonin.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada