Ensenya’m a ser feliç i a donar pau
Què es el que et fa realment feliç? No t’ha passat més d’una vegada que quan et pregunten això, et quedes en blanc? A mi sí, bé, no és que sigui normal que algú et pregunti això, sincerament. Tot i així estic segur que si algú m’ho hagués preguntat abans de fer aquest treball, hauria tardat estona a contestar, si és que hagués contestat. Em considero una persona feliç, i que es pren la vida amb alegria. Però, mai m’he preguntat fins avui, perquè em sento feliç o què em fa sentir feliç de veritat.
A la Bíblia, però, hi ha diferents cites que donen resposta a aquesta pregunta d’una manera o una altra. Per exemple; a Lc 19,1-10 apareix un personatge, Zaqueu, que ho té tot però, tot i així, no és feliç. Per tant, busca la salvació en Déu i davant de Jesús dóna la meitat dels seus béns als pobres. Segons aquesta cita, se suposa que ser bo amb els demés i compartir dóna la felicitat a un. Personalment no sé fins a quin punt això es pot portar al cas de tothom. Depèn molt també del passat i el transfons de cadascú. Hi ha molts lladres, polítics corruptes i altres criminals que fan coses perjudicials per als demés i no ho fan per necessitat com ho faria algun pobre que roba per alimentar-se. Si hi ha tanta gent així, que justament s’ajusta molt al perfil de Zaqueu, suposo que tots deuen ser feliços a la seva manera. Està clar que no és la felicitat ideal ni la més “legal” però segueix (encara que no sé fins a quin punt) sent felicitat. Personalment, no entenc aquest tipus de goig. Jo sempre sóc molt més feliç ajudant a algú, donant pau, que fent-li mal o perjudicant-lo d’alguna manera, però suposo que hi ha de tot en aquest món. De fet, no crec que només hi hagi un camí per a arribar a la felicitat però entraré en detalls més endavant.
També està
Ac 20,35, que bàsicament, vol acabar dient el mateix que l’anterior cita mencionada, donar fa més feliç que rebre o que fer coses per als demés omple el buit d’un a un mateix. Pel que a mi respecta, sóc una persona a la qual li fa molt feliç rebre, no mentiré. Tot i així, tampoc puc dir que no gaudeixo quan veig el somriure dibuixat a la cara d’algú al que acabo de regalar alguna cosa, tal i com he dit amb anterioritat.
Tant en les cites 2Tm 2,23-26 com Fl 4,4-9 es parla sobre que, bastant semblant al missatge de la primera cita mencionada, estar sempre al costat de Déu i tot el relacionat amb el que es considera ser “bona persona”, dóna la felicitat. En moltes altres cites presents a la Bíblia, es menciona el mateix. De fet, en algunes cites com
Dt 5,29 “Déu” mateix diu que seguint els seus manaments, un mateix i els seus descendents trobaran la felicitat per sempre. Sé que moltes d’aquestes cites no s’han de prendre al peu de la lletra, però penso que aquest tipus de afirmacions són una mica narcisistes. Avui en dia hi ha molta gent atea que és feliç i viu la seva vida com qualsevol altre, creient o no. Però com he dit, sóc conscient de que són cites que no s’han de prendre literalment, a més a més ens hem de posar en la pell de la gent d’aquella època. La vida quotidiana i la tecnologia en aquells temps eren molt més simples que actualment. Un no tenia gaires coses a les que aferrar-se, gaires coses a les que anomenar “sentit de la vida”. Per tant sempre es dirigien a Déu, o si parlem més a gran escala, a les corresponents divinitats de cada cultura. La societat ha canviat molt des de llavors.
Realment, si parlem de felicitat bíblica la majoria de vegades anirem a parar al que he dit durant els últims paràgrafs. Pel que a mi respecta, mai he trobat la felicitat en Déu. ... Déu sempre ha sigut una llum per a mi, una llum a la que m’aferro per trobar esperança però el que realment em fa feliç a mi seria...bé, es difícil d’explicar però si hagués de dir alguna cosa seria fer el que t’agrada. Fer el que m’agrada em fa feliç i crec que no sóc l’únic que pensa el mateix. Encara que també estaria el fet (i bé, realment per a mi té més importància del que acabo de dir) de tenir un objectiu i anar avançant en el meu camí. El meu objectiu seria ser veterinari, i encara que sé que es molt difícil, vull arribar a ser el millor. M’agrada tot el que Déu ens atorgà i vull preservar-lo. Hi ha molt metges i s’hi inverteix molt en trobar cures per a moltes malalties, però crec que el regne de Déu no només es troba en les persones. Tot el que ens envolta és, per a mi, el regne de Déu i m’agradaria que visquem amb ell en harmonia, ja sigui amb altres persones, animals o plantes. Vull salvar el màxim de vides possibles, aquest seria el meu “sentit de la vida”. D’alguna manera està relacionat amb el món religiós però, no m’agrada dir que aquest somni meu es “religiós” o el vull dur a terme només per satisfer a Déu. Déu no necessita que li donem satisfacció, ans al contrari, Ell vol la nostra! El que a vegades no m’agrada de moltes religions (inclús de vegades el cristianisme) es que se’ns considera molt com a un conjunt, no donant la importància necessària a cada individu.
“Cada persona és un món” diu molta gent. Crec el mateix i crec, que se’ns hauria de valorar més com a entitats úniques.
Una altra manera, ja tornant-nos a centrar en el tema, en que la Bíblia es refereix a la felicitat és, tal i com apareix en cites com
Sl 113,9, la família pot fer molt feliç a un. En aquest cas, puc dir que a mi em passa igual. Estar amb la família, fer coses en família, em fa molt feliç i alegre. Es per això que m’agraden tant èpoques de l’any com el Nadal.
Al final, estem parlant de felicitat. Hi ha poques coses més subjectives que aquest sentiment. Tothom té la seva pròpia visió del que és la felicitat. Aquí he parlat del que diu la Bíblia però moltes altres religions tindran el seu propi sentit de felicitat. Segurament, inclús altres éssers vius tindran alguna cosa que nosaltres anomenaríem felicitat. A qui vull mentir, la felicitat ens acompanya allà on anem. La vida, està clar, no es només això, però està clar que es una d’aquelles coses per les que val la pena viure.
Eric Armengol Santos
